dimarts, 8 de juliol de 2014

El Cercle d'homes de Tortosa cumpleix dos anys

Com aquell qui no vol la cosa, ja portem dos anys de reunions periòdiques on ens asseiem en Cercle, estem una estona en silenci per connectar amb nosaltres mateixos i amb els altres companys des de la quietud, i comencem a parlar i compartir: què estic fent amb la meva vida, com em sento i cap on vull anar.
No és fàcil a un lloc com Tortosa dur a terme una tasca així. “Cercle d’homes” que es troben per explorar la seva masculinitat en grup, evolucionar i avançar cap al seu propòsit encara sona molt estrany, fins i tot suscita un cert recel, donat el pes que encara té en nosaltres la masculinitat tradicional. Això vol dir: ja se sap què és ser home, quina cosa més extravagant donar-li voltes al tema.
La qüestió, però, és que els els homes ens hem identificat amb una imatge de masculinitat que no és el nostre jo real. Actualment hi ha moltes veus a la societat que, des de  diferents llocs i ideologies reclamen una nova masculinitat, que els homes han de canviar, etc. En aquest guirigall hi ha una mica de confusió, perquè això ho reclamen tant les feministes (que fins i tot han aconseguit lleis específiques que només s’apliquen als homes) com altres sectors que tenen nostàlgia de temps passats on ser home estava més clar. Entre mig d’aquestes postures, molta recança a mirar-se dins. Al Cercle de Tortosa ens hi hem ficat a la tasca.
Al Cercle no ens perdem amb aquestes discussions teòriques. És cert que no se sap ben bé què significa ser home avui en dia, i sobre tot, què ha de ser un home. Precisament perquè no tenim una resposta tancada sobre aquesta qüestió, tenim tota la llibertat per explorar què estem fent a la nostra vida en tant que homes. És una exploració que es torna molt interessant per aquesta manca de referents, ja que ens força a construir les nostres propies respostes a mesura que anem avançant.  Tots tenim les nostres dificultats, els nostres reptes, les nostres penes, les nostres alegries. El que fem al Cercle simplement és compartir-ho. Cadascú de nosaltres es troba amb el que la vida li ha ficat al davant. No alliçonem, no donem consells, no ens tenim conmiseració ni enveja. Simplement escoltem, i a partir del que el company explica un pot aportar la seva experiència. Aquesta escolta, aquest respecte, és el que ens nodreix, ens fa aprendre del company que també està lluitant com nosaltres i ens dóna força per prosseguir amb el que més volem a la nostra vida, allò que ens demana la nostra força i la nostra presència que, en aquest món, té la forma masculina: som homes, és la nostra forma humana d’estar en aquest món, i com a tals procurem actuar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada