dimarts, 29 de juliol del 2014

El silencio de los hombres

Antonio Bueno, notable poeta, compañero de exploración de masculinidades, amigo querido, amén de otras virtudes que ya no voy a detallar, hace unos días nos compartió este texto. Más que una mera reflexión intelectual, sale del alma y se dirige a tocar el alma masculina. Por su interés lo reproduzco aquí

Hay una forma de abuso infantil en el que se subestima la sensibilidad del niño, sobre todo si es chico, al compararla con la adulta. Así, no se le permite expresar sus emociones —sobre todo de dolor— porque no se consideran importantes.
El adulto, sin recordar su niñez, no valora las emociones del niño, piensa que son tan pequeñas como él, insignificantes en comparación con su propio dolor, su sufrimiento.
Ese mensaje lleva su comportamiento, cuando no lo dice literalmente.
El niño sensible se calla entonces sus emociones, a veces incluso sintiéndose culpable o injusto ante el dolor de sus padres.
El joven también se calla lo que siente, o sólo en parte, pues quizá exprese su rabia, su miedo o su tristeza disfrazándolas de indolencia, de descuido, de aburrimiento, de rebeldía o de ira.
Y más tarde, ya adulto, seguirá haciéndolo.
Y puede pasar que de las palabras acabe desconfiando, pensando que es tanto lo que hay que expresar, acumulado o profundo, que las palabras son incapaces de conseguirlo.

Esta puede ser una de las causas del famoso “silencio de los hombres”.
Un hombre no llora su dolor, no expresa sus emociones.
No debe sentir dolor. Y si lo hace, debe callárselo.
De ese no expresarse hay un paso a no sentir, o a no advertir lo que se siente, roto el contacto con su interior.
Tanto se ha endurecido el corazón.

dimarts, 8 de juliol del 2014

El Cercle d'homes de Tortosa cumpleix dos anys

Com aquell qui no vol la cosa, ja portem dos anys de reunions periòdiques on ens asseiem en Cercle, estem una estona en silenci per connectar amb nosaltres mateixos i amb els altres companys des de la quietud, i comencem a parlar i compartir: què estic fent amb la meva vida, com em sento i cap on vull anar.
No és fàcil a un lloc com Tortosa dur a terme una tasca així. “Cercle d’homes” que es troben per explorar la seva masculinitat en grup, evolucionar i avançar cap al seu propòsit encara sona molt estrany, fins i tot suscita un cert recel, donat el pes que encara té en nosaltres la masculinitat tradicional. Això vol dir: ja se sap què és ser home, quina cosa més extravagant donar-li voltes al tema.
La qüestió, però, és que els els homes ens hem identificat amb una imatge de masculinitat que no és el nostre jo real. Actualment hi ha moltes veus a la societat que, des de  diferents llocs i ideologies reclamen una nova masculinitat, que els homes han de canviar, etc. En aquest guirigall hi ha una mica de confusió, perquè això ho reclamen tant les feministes (que fins i tot han aconseguit lleis específiques que només s’apliquen als homes) com altres sectors que tenen nostàlgia de temps passats on ser home estava més clar. Entre mig d’aquestes postures, molta recança a mirar-se dins. Al Cercle de Tortosa ens hi hem ficat a la tasca.
Al Cercle no ens perdem amb aquestes discussions teòriques. És cert que no se sap ben bé què significa ser home avui en dia, i sobre tot, què ha de ser un home. Precisament perquè no tenim una resposta tancada sobre aquesta qüestió, tenim tota la llibertat per explorar què estem fent a la nostra vida en tant que homes. És una exploració que es torna molt interessant per aquesta manca de referents, ja que ens força a construir les nostres propies respostes a mesura que anem avançant.  Tots tenim les nostres dificultats, els nostres reptes, les nostres penes, les nostres alegries. El que fem al Cercle simplement és compartir-ho. Cadascú de nosaltres es troba amb el que la vida li ha ficat al davant. No alliçonem, no donem consells, no ens tenim conmiseració ni enveja. Simplement escoltem, i a partir del que el company explica un pot aportar la seva experiència. Aquesta escolta, aquest respecte, és el que ens nodreix, ens fa aprendre del company que també està lluitant com nosaltres i ens dóna força per prosseguir amb el que més volem a la nostra vida, allò que ens demana la nostra força i la nostra presència que, en aquest món, té la forma masculina: som homes, és la nostra forma humana d’estar en aquest món, i com a tals procurem actuar.